viernes, 28 de diciembre de 2007
Entrevista en HOY POR HOY
Pd: Ruski, no juzgues por la primera canción que suena!!! No seas boba y escúchala! :) Además la entrevista acaba con una que te mola!!! :) Para compensar!
miércoles, 26 de diciembre de 2007
Cómo me gusta ser valenciana...ejem...
El Grup d´Acció Valencianista difunde su odio hacía lo catalán
El PP cede espacio en una Feria para niños a un grupo ultraderechista y violento
D.A.
Tal y como se puede comprobar en la página oficial de Expojoven, uno de los participantes de la Feria de la Infancia y Juventud -organizada y promovida por el Ayuntamiento de Valencia-, es el colectivo ultraderechista y violento, Grup d'Acció Valencianista (GAP).
Para continuar leyéndola: http://www2.elplural.com/politica/detail.php?id=16479
Lo que aparece en la web de Expojove (http://www.expojove.com/) que hace referencia a este colectivo es:
Pabellón 7 Nivel 3 - Stand 13 GAV |
El Grup d’Acció Valencianista organiza talleres y juegos para promocionar la cultura valenciana. |
martes, 25 de diciembre de 2007
OTROS BLOGS
http://quienseatrevera.blogspot.com/2007/12/es-un-hecho-que-nuestros-reyes-magos.html
PARE NOËL?
El tió de Nadal
El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia Catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui en dia se sol decorar com veiem a la foto, ficant-li potes i una barretina roja. Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. A partir del dia 8 de desembre, se li dona de menjar tots els dies i se li tapa amb una manta per evitar que es refrede. Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.
L' Olentzero o Olentzaro és un personatge de nadal basc.
És un carboner imaginari que porta els regals el día de Nadal a les llars basques. La tradició, arraigada en el nord de Navarra, Guipuzcoa i part d'Àlava, s'ha popularitzat en tots els territoris bascos des de les últimes décades del segle XX pel que actualmente està considerat com a "part ineludible dels Nadals en tot el País Basc"
(font: viquipèdia)
LAS MUJERES
http://www.reallywarped.com/if_women_controlled_the_world.htm
CAMBIO CLIMÁTICO?
lunes, 24 de diciembre de 2007
Por qué?
Sólo soy un peón en este puto ajedrez
Y está banja que maté al nacer y me paso la vida intentando empezar
Una nueva partida
La derrota es mi pan mis pilas fracasar
El saber que aun molesto me empuja a caminar
Por atajos que a mi no me tocan
Pero alguien dijo que aquí los sueños se regalan por la cara
Se me indisciplinan los sentimientos
Con todo esto que yo te cuento
Por tantas veces de echarle el cuento
Sin darme cuenta que esto es un cuento
Se me sublevan las emociones
Cuando navego en contradicciones
Paso de dar más explicaciones
Si me la juego con dos cojones
Quiero saber si existe un lado ideal
Donde alguien me enseñe a pintar sin borrar
Mientras tanto yo sigo en mi isla
Donde no hay pateras, ni hambre ni guerras ni plazas prohibidas
Mi vicio es arriesgar sin querer manejar
Desafino mi vida y la de los demás
Solo intento sacar a la bicha que llevo por dentro
Escupiendo odio y rabia en mi alma perdida
Se me indisciplinan los sentimientos
Con todo esto que yo te cuento
Por tantas veces de echarle el cuento
Sin darme cuenta que esto es un cuento
Se me sublevan las emociones
Cuando navego en contradicciones
Paso de dar más explicaciones
Si me la juego con dos cojones
domingo, 23 de diciembre de 2007
FELIZ CUMPLEAÑOS, DOKTOR FAUSTUS
Primer plato: Copa con capa de puré de patata, crujiente de jamón, capa de puré de patatas con guisantes y huevo escalfado
Segundo plato: Magret de pato con compota de manzana
Picoteo: ensalada de tomate cherry y queso mozzarela de búfala, y camembert frito con confitura de arándanos y frambuesas
Postre: Galletas de la fortuna china
El postre fue el perfecto eslabón que nos condujo hasta los regalos. Las galletas, en vez de frases de fortuna nos mostraba pistas para ir a diversos puntos de la casa, donde se encontraron los regalos. Ese postre fue más bien una coña para los regalos que un postre chulo para chuparse los dedos, pero bueno...
Espero que lo pasara muy bien y..... a cumplir muchos más!!!!!!
sábado, 22 de diciembre de 2007
Salitre
te llevó a la arena bañada en salitre
te acariciaba un marinero en tierra
pero ésta vez no era yo.
Te conocí en Conil de la Frontera
nunca es primavera donde tú creciste
sigues teniendo carita de pena
pero no me miras con tus ojos tristes.
Bañada en salitre
flota en la memoria de los días grises
fumo en la ventana
veo tu silueta sobre el arrecife
Algunas flores crecen en las dunas
sube la marea y se hacen invisibles
algunas duermen a la luz de la luna
persiguiendo sueños imposibles.
Bañada en salitre
flota en la memoria de los días grises
fumo en la ventana
veo tu silueta sobre el arrecife
Ahora tendré que salir a buscarme
alguien que me arranque de cuajo la pena
de alguna manera tendré que olvidarte...
Tengo que olvidarme de alguna manera.
sábado, 15 de diciembre de 2007
Rabia
Digamos que tengo rabia,que hacer en estos casos?
RABIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARABIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARABIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARABIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
lunes, 10 de diciembre de 2007
C O N T E
Algú escrivia en ell. Coneixia perfectament eixe objecte. Era un bolígraf vell, aquell que tant havia vist agafar a aquella xiqueta d’ulls verds. Quan ella agafava eixe boli i escrivia damunt del nostre amic, ell es sentia feliç perquè sabia que la xiqueta es desfogava i es sentia millor amb ella mateixa, o a voltes escrivia cartes contant com havia passat les vacances, o simplement feia aquelles maleïdes arrels quadrades que el mestre li havia manat fer durant l'hora de matemàtiques. El fet és que aquell dia la xiqueta agafà el boli vell de color blau i va escriure sobre el nostre amic que, per cert, li deien Paper, com aquella bruixa d'una coneguda sèrie de televisió. Aquesta volta, Sara va terminar en un tres i no res. Semblava que avui no volia escriure, o no tenia molt a dir. Acabat açò, agafà a Paper i el va estrangular d'una manera que ell mai havia sentit....l'havien fet una bola, l'havien arrapat, però mai l'havien transformat en aquella mena de canut estrany que semblava un cigarret fastigós....
De sobte, Sara desaparegué.
Paper, tot preocupat, començà a mirar per on podia... ho veia tot de costat, li feia mal el coll però, ràpidament, Sara tornà a aparèixer per la porta de la seua habitació amb una ampolla de vidre, d'un vi que portaren els amics dels seus pares al darrer sopar d'aniversari que varen celebrar. Paper no s'ho podia creure... Sara volia ficar-lo dins l'ampolla. Noooooooooo- cridà Paper. Però sembla que la xiqueta no el va escoltar....i zas! El suro tapà l'ampolla insonoritzant qualsevol crit del nostre amic.
A l'endemà, els pares de Sara la dugueren a la platja, com feien els diumenges d'hivern, per tal de notar l'aire fred sobre la cara calenta. Una sensació que a Paula, la mare de Sara, tant li agradava.
I, llavors, va ser quan Sara aprofità per llançar al mar l’ampolla amb aquell misteriós missatge.
Al cap d'uns anys, i segons conten els pescadors d'aquest poble, un xiquet que jugava a la platja a escriure a la sorra abans que les ones es portaren els seus escrits, va trobar l'ampolla que tant de temps va navegar pel mar.
Intrigat, el xiquet va obrir-la i es trobà un paper intacte dins seu...ho va allisar i va poder llegir el que, amb color blau, hi havia escrit:
I va ser en eixe moment, quan Miquel va saber que, en algun lloc, alguna persona que ell no coneixia, contestava als seus missatges que ell, tots els dies, escrivia a la vora de la mar.
Laura Lara Martín 5 de desembre de 2007
sábado, 1 de diciembre de 2007
Para ti
Todo es frágil: tu costumbre de amarme, mi fe, el silencio y la vida que duerme en un vagón de tren.
No es tan frágil el trueno del fúsil, el temor a perderme tus dulces mañanas, tanto dolor.
Yo soy frágil como un cristal si falta usted a esta cita, mi amor, si el canto se llena de olvido, si el recuerdo se va y ya no ríe conmigo.
Es tan frágil el abrazo del mundo y su paz, la promesa desde la tribuna y su empeño por perdurar. Soberbio y resistente es el grito del miedo anunciando el final y la noche que escupen al cielo tantas chimeneas, los disparos de nieve, el rugido de las bayonetas.
Quizá no sea tan frágil tu costumbre de amarme, mi fe, tu voz y tu memoria. ¿Sabes?, quizá me equivoqué. Quizá no sea indestructible el trueno del fusil, tanto dolor, la burbuja que encierra este grito y este temor a saberme perdido, a perderte y perder la razón.
Yo soy frágil como un cristal si falta usted a esta cita, mi amor, si el canto se llena de olvido, si el recuerdo se va y ya no ríe conmigo. Quizá no seamos héroes pero aún seguimos vivos y en la crisálida su voz estallará. Y no se quedará inmóvil al borde del camino y hará futuro su fuerte fragilidad.
Espero que nunca pase vale?
lunes, 26 de noviembre de 2007
Soldados de salamina
Me encanta esta escena de la película:
viernes, 23 de noviembre de 2007
Corazón
Toda la vida tirando pa lante echandole agallas, sonrisa, talante teniendo que ser más lista que el hambre.
Y ahora te toca una nueva batalla,pa ti está chupado has luchado en tantas que no te vea yo tirar la toalla.
El corazón que reparte y reparte hasta la mejor parte y no llora aunque todos le claven puñales no puede rendirse es demasiado grande.
Noches en vela mirando al pasado,buscando respuestas, atando los cabos,donde está el cabrón que juega con tus dados.
Cuantas castañas has sacado del fuego,echandole ovarios, echandole huevos,cuanto te debe este mundo de perros?
Que en vez de aliento te da una patada,en toda la boca, en medio del alma que no te vea yo bajar la guardia.
El corazón que reparte y reparte hasta la mejor parte y no llora aunque todos le claven puñales no puede rendirse es demasiado grande.
Los de marras
La canción está bastante bien,os recomiendo que la escucheis
martes, 20 de noviembre de 2007
Mem
2. Jo 5 anys enrere: Ja estava a l'insti. La meua millor època d'estudis, sense cap dubte. Allà vaig conèixer Isabel i a Jaime, entre altra gent. Allà vaig tindre els meus primer xicots, la meua primera relació (llevat d'una cosa del cole) amb el teatre.
3. 1 any enrere: Mm....Doncs per aquesta època m'havia tocat un viatge a Barna, debades, gràcies a una publicitat que em va passar Roc. Quina potra.... i en eixe viatge, on tantes coses vaig descobrir, és on vaig conèixer el Roc..... varem passar tota la nit i la matinada fent fotos, visitant Barna, esperant que es fera de dia. Va estar guai, però va ser molt dur! :) I fa un any jo estava a tercer de carrera....a l'equador com li diu molta gent...
4. Ahir (19 de novembre): Doncs era dilluns, i ja vaig començar el dia treballant, perquè a les 9 del matí vaig anar a casa de Sandra a fer-li la classe particular. Després tot el matí fent pràctiques a la uni i de 16-19h tenia curset del voluntariat lingüístic, per al programa conèixer (on se'ls mostra la universitat als estudiants de batxillerat). Vaig dinar al bus migues de l'àvia amb pebrots i passí molt de fred. Després, a prendre uns donuts a casa de Ginés i...... quan aplguí a casa, vaig veure el segon regal d'aniversari!!! el matalàs nou!!! (l'aniversari no és fins el 2 de desembre, i el primer regal va ser un rellotge de sorra)
5. Avui (20 de novembre): mm... Avui m'ha despertat Gin i m'han tocat per a treballar als menjadors d'escoles. I he fet una mica el gos, perquè m'he agobiat. M'he passat per Correus (he rebut un dels regals que li faré a Gin), he comprat xocolata amb pebra de Jamaica, i ara escric açò en compte d'un post sobre el 20N!!!!!!
6. 5 cançons de les quals em sàpiga la lletra: només 5????
- Cançons infantils com ara 'el grillito cri-cri-cri', pinotxo, los 3 mosqueperros, etc
- Cançons d'Ismael Serrano
- Cançons de Fito
- Cançons d'en Serrat, Llach, Feliu Ventura, Marea, Obrint pas....
7. 5 llocs ideals per visitar: Bo, he de dir que sento especial amor per Catalunya (Barna, Costa Brava) i Astúries. Viatjar em pirra i sempre que puc intente eixir. Sempre he dit que m'agradaria anar al nord d'Europa: Escòcia, Suècia, Holanda, Finlàndia....sobretot al cercle polar, a l'estiu, a una cabanyeta i poder comprovar com es sol no es pon. Sempre he sentit curiositat, i potser que m'ho haja fet més notable una pel.li de J.Médem
8. 5 coses que m'agrada menjar: Uy!! menjar m'agrada molt!!! I inventar i cuinar també! M'agraden els tomàquets, les maduixes, els gelats, el formatge i el suc de pinya amb raïm! hehe
9. 5 joguines preferides: el nas de pallasset, una piloteta, un nino suau, internet i el joc frets on fire! hehehehehehehehehhe
10. 5 distribucions de GNU/Linux preferides: Ja tinc el cd gravat de l'Ubuntu.... amb temps, començaré amb Linux... calma!
11. 5 persones a les que passes aquest mem
- A Ruski i a Ginés, a veure si encara que siga amb açò escriuen una mica més per ací!!!encara que ja sé jo el que us agrada açò... hahaha
- A Jaime, per conèixer-te una mica més!!! juasjuasjuasjuas
- A Roc, que ja l'ha fet i no crec que el torne a repetir
- I a qualsevol persona que tinga interés i li faça il.lu!!!! per exemple Elena, encara que no entendrà el català
Ale, Roc, ja està, un beset, bonico!


