PARE NOËL?

Sovint preguntem a la gent qui deixa regals a casa seua: El Pare Noël o els Reis? Em fa gràcia, perquè al nostre Estat existeixes altres costums que no coneguem si no vivim allà. Crec que és interesant descobrir altres cultures i costums, i per això aquest post. Ara només em venen al cap dos: El tió de Nadal i l'Olentzero. Us explicaré una miqueta per damunt de qui son aquestos personatges tan pròxims i llunyans alhora.

El tió de Nadal

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia Catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui en dia se sol decorar com veiem a la foto, ficant-li potes i una barretina roja. Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. A partir del dia 8 de desembre, se li dona de menjar tots els dies i se li tapa amb una manta per evitar que es refrede. Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.

L' Olentzero o Olentzaro és un personatge de nadal basc.

És un carboner imaginari que porta els regals el día de Nadal a les llars basques. La tradició, arraigada en el nord de Navarra, Guipuzcoa i part d'Àlava, s'ha popularitzat en tots els territoris bascos des de les últimes décades del segle XX pel que actualmente està considerat com a "part ineludible dels Nadals en tot el País Basc"

(font: viquipèdia)